A la seva xerrada, l'Assumpta ens ha explicat els testimonis de dos de les centenars de persones que van viure aquest exili. El primer testimoni, va ser un home. Un home, que va viure l'exili en primera persona i que va haver de fer les maletes molt depressa. Va ficar alguns acessoris, i roba. Quan va intentar tancar aquesta, se'n va adonar que no tancava. Havia agafat masses coses, mes de les que ell se'n podia endur. Tot seguit, es va parar a pensar que alomillor no tornaria mai mes allà, i que per aixo havia d'agafar el que realment li importava. Va alçar la vista i va veure els llibres que el seu pare, li va regalar avans de morir. Va ficar uns quants a la maleta. Després, va veure la foto del seu casament i també va posar aquesta, a la maleta, però cap avall, ja que no podia mirar-la, això li trencaba el cor. De camí a l'exili, va anar buidant la maleta degut al pes que aquella comportava. Quan va arribar la frontera, se'n va adonar que la seva maleta era buida, tant com els seus records, el que havia deixat enrere. El segon testimoni, va ser un home, que li va passar el mateix, pero ell, veient que no necessitava res més, va ficar-se a la butxaca, una mica de sorra del seu hort, ja que en ell hi havia dedicat moltes de les seves hores. Quan va morir, les seves filles, a sobre la tomba, van deixar una capsa. Dins d'aquella capsa, hi havia una petita part d'alló en que ell havia invertit tantíssimes hores.
Després de aquests dos testimonis, va parlar de la maternitat d'Elna. Ella, va fer un llibre dedicat al fill d'una amiga, d'un testimoni proper. Aquest testimoni, va explicar, que al camp d'Argelers on ella ja feia temps, havia estat, els hi donaven aigua contaminada, només els hi donaven pa, llenties i bacallà sec, i si es queixaven, els obligaven a correr fins que es morien. Quan va arribar, ella estava embarassada, i va fer una amiga que també ho estava. Peró, la seva amiga va parir abans i va haver-ho de fer alla al mitg, amb la falta d'higiene, i sense el material adient. Passaven els dies, i ella no podia amamantar al seu fill, també passava fred, ja que totes les mantes estaven xopes a causa de la forta pluja. Per aixó, a les hores de sol, aprofitaven per ficar al nadó dins de la sorra calenta. Al cap de 15 dies, el nadó va morir. I la mare histèrica es va suicidiar afogant-se al mar. La seva amiga, va desesperar pensant que ella havia perdut la dignitat en moltes ocasions pero no deixaria que el seu fill morís al camp d'Argelers d'aquesta manera. Al cap d'uns dies, va trobar a una dona que es feia dir Isabel, o millor dit, l'Isabel la va trobar a ella. La va portar a ella, junt amb sis altres dones embarassades, a una casa abandonaba, més destrossada per dins que per fora. Només entrar a aquella casa, l'Isabel va dir que juntes, aconseguirien fer d'aquella casa en ruines un lloc acollidor on poder criar als seus fills. Així va ser, va neixer un petit minyó. Isabel, va aconseguir portar a la vida a 597 nadons. A aquesta li van otorgar un premi en consideració a tota l'ajuda que havia aportat a aquella gent que més la necessitaba en els moments més difícils.
-Opinió personal del grup:
Sincerament, aquesta xerrada, ens ha conmugut molt. Ens ha cambiat la manera de veure les coses, ja que l'Assumpta amb la seva manera de explicar les cosas ens ha deixat molt clar que tot aixó de l'exili no ha sigut simplement aixó, ens ha ensenyat que també hi altres valors com la dignitat, el respecte i que l'exili es pitjor que la guerra ja que deixem enrrera els records que deixa la guerra. També que a vegades un silenci explica més que les paraules. En general ens ha agradat molt, fins i tot ens ha fet plorar.
